LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Els ciutadans solen acostumar-se al funcionament dels sistemes que fan la societat moure’s. Moltes vegades, s’accepten els mètodes utilitzats sense ni tan sols reflexionar sobre la seva eficàcia o qualitat. El sistema d’ensenyament és un d’aquests mecanismes que molts cops es dóna per bo sense avaluar-lo objectivament.

La major fallada d’aquest sistema és l’agrupació de forma genèrica dels alumnes i l’assumpció de la seva igualtat. La primera errada és agrupar els alumnes per les seves edats i planejar la seva trajectòria escolar exactament de la mateixa forma per a tots. A partir d’aquest pas, hi ha una sèrie de estructures i procediments que no són del tot correctes. Procedent de la generalització dels alumnes, apareix l’obligació basada en l’autoritat amb l’objectiu de poder controlar de manera fàcil a una massa tan gran de joves. Tot i que és el camí més fàcil, cal recordar que aquest procediment mai ha sigut un factor positiu en cap moment de la història humana. Altres conseqüències són la pressió imposada en l’alumne per seguir el model, per un costat, i per l’altre la motivació a l’oposició  a aquest.

Encara que hi hagi una gran quantitat de mestres que intentin contrariar aquest sistema donant atenció especial a cada tipus d’alumne, acaba sent impossible fer-ho del tot, ja que el programa d’ensenyament està dissenyat per l’escolarització industrial. Tot i això, hi ha protocols d’ensenyament especial que encara debiliten més la seva qualitat, ja que donen per diferent aquell alumne en concret i hi posen uns límits per el que és especial i el que no ho és, sense tenir en compte l’espectre d’alumnes que hi ha, que fins i tot pot arribar a entendre’s en diferents dimensions.